POR A SENTIR. Consulta 3

M'he trobat algunes vegades a la Consulta amb un obstacle que no permet endinsar-nos de ple en el treball del autoconeixement i, que és sa por a sentir. En el cas de'n Joan, de 41 anys. No ha tingut parella estable i, sempre ha fugit, de relacions que impliquin un cert grau de compromís. En el moment que sent que estima a una dona, mostra molta por i talla amb sa relació.

Algunes de les creences limitades són:
- Sentir amor provoca problemes i conflictes.
- El compromís fa que es deteriori una relació.
- Les relacions fan que deixi de ser jo mateix.
- L'enamorament és sinònim de debilitat i puc ser danyat.

Després de qüestionar algunes creences, Joan va comprendre que  la seva idea d'amor, sorgia des de la seva por a sentir i no es correspon amb el que és en realitat l'amor. Ell mateix transforma aquestes creences en les següents:  L' amor ens connecta amb el que Som i amb la nostre Plenitud com a persones. Negar-ho correspon a viure de forma limitada i parcial. Mai, l'amor ens pot fer dèbils, ni produir-nos por, sinó el contrari serenitat, seguretat i autenticitat.

Vull deixar, en aquesta ocasió, un fragment del llibre de Carmen Laforet, La mujer nueva, que ens proporciona una experiència de la transformació que pateix la protagonista quan comprèn o veu més enllà dels seus límits, el que és l’Amor.

“El amor es algo más allá de una pequeña pasión o de una grande, es más….Es lo que traspasa esta pasión, lo que queda en el alma de bueno, si algo queda, cuando el deseo, el dolor, el ansia han pasado. El amor se parece a la armonía del mundo, tan serena. A su inmensa belleza, que se nutre incluso con las muertes y las separaciones y la enfermedad y la pena…El amor es más que esta armonía; es lo que la sostiene…El amor recoge en sí todas las armonías, todas las bellezas, todas las aspiraciones, los sollozos, los gritos de júbilo…El amor dispone la inmensidad del Universo, la ordenación de leyes que son matemáticamente las mismas para las estrellas que para los átomos, esas leyes que, en penosos balbuceos, a veces, descubre el hombre”.

SA POR Consulta 2

Na Silvia és una dona de 43 anys, que té por de separar-se del seu home perquè pensa que sa seva vida podria ser molt pitjor. Sent que no és capaç de viure deixant tot el que té ara: casa, barri, àmics comuns. És conscient de que la relació està acabada, però, sa por a una nova vida desconeguda li supera.

Ses creences limitades que vam treballar són:
-el que és desconegut és dolent.
-és millor soportar un present que no és bó a un futur que no sé com serà.
-perdre el que tenc en el present significa que deixo de viure.
- sa meva vàlua personal depèn de les coses externes a mi mateixa.
- la por al futur no em deixa viure el present.
- els canvis són negatius amb resultats dolents.

Totes ses creences están vinculades clarament a una forta desconnexió amb ella mateixa, que no li permet veure o ser conscient de la realitat que li envolta. Aquesta situació es dóna perquè viu des de sa por i, per tant, no des de l’acceptació de sa seva situació en el present. Vam qüestionar algunes d'aquestes creences. Na Silvia va comprendre que es temor a un futur incert no li permet viure es present, ni tampoc ser ella mateixa. També va comprendre que els canvis són oportunitats de ser realment nosaltres mateixos. De forma gradual, va acabant desidentificant-se d'aquestes creences que són simplement això creences. És a dir que ella cregui que el futur, el que és desconegut és dolent, és només un pensament, no una realitat.

POR Consulta 1

En Vicent manifesta sovint una por irracional a morir. De seguida i de forma desproporcionada, quan pateix algun problema de salut que, normalment són de poca importància, li ve sa por a morir. És un hipocondríac que nega sistemàticament ser-ho.
Els pensament que acompanyen a sa por són:
- és insoportable la idea de que sa mort pot venir en qualsevol moment.
- no paga sa pena viure perquè morim.
- pensar sobre sa mort determina sa meva forma de viure:  No em deixa viure.
- tot el que em passa (símptomes de salut) és un senyal de que tot s'acaba.
-quan em mori no seré res. Ningú se'enrecordarà de mi
Després de qüestionar filosòficament aquestes creences, en Vicent entén que ser mortals és una condició que ens constitueix  com a éssers humans. S'acceptació de sa nostra pròpia vulnerabilitat - del que som i sentim aquí i ara-  ens permet gaudir d'una vida sense angoixa ni por.

EXERCICI:

Vam treballar, crítica i reflexivament, alguns textos filosòfics. Sempre proposo  llegir-los, emprant es diàleg entre aquests i nosaltres mateixos, des de sa nostra experiència i sentir.  El text és d’Epicur, Carta a Meneceu:

Acostuma’t a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació. Per tant, el fet de conèixer correctament que la mort no és res per a nosaltres ens fa satisfactòria la mortalitat de la vida: no perquè hi afegeixi un temps infinit, sinó perquè ens lliura de l’enyorança desmesurada d’immortalitat. Viure no té res de temible per a qui està convençut que el no viure no té res de terrible. Per tant, és un estúpid aquell que afirma témer la mort no perquè li dolgui en el moment que es presenti, sinó perquè pateix preveient-la: ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que ens angoixi durant l’espera. El més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som. Així doncs, la mort no és real ni per als vius ni per als morts, perquè, dels primers, n’està allunyada i, quan s’apropa als segons, aquests ja han desaparegut. Malgrat això, la majoria de la gent tan aviat refusa la mort com el més gran dels mals, com la demanen com al remei dels mals d’aquesta vida. El savi ni rebutja de viure ni té por de no viure, perquè per a ell ni el viure és un mal, ni considera tampoc un mal la mort. I així com, entre els aliments, no escull els més abundants, sinó els més agradables, de la mateixa manera no és el temps més llarg que li és més dolç, sinó el de plaer més in tens. 

TRISTESA Consulta 3

Na Maria és una jove que se sent sola, malgrat que té molts d'àmics. Aquesta sensació de solitud li provoca una immensa tristesa.

Sentir-se sol no és el mateix que estar sol. En aquesta ocasió, ses creences limitades que acompanyen a sa tristesa són ses següents:
-Complaure als demés evita que em quedi sola.
-Sa meva plenitud i sa meva vida està supeditada a la de ses persones que m'envolten.
-Ser jo mateixa me condueix a la infelicitat.
-Satisfer als demés em proporciona el seu reconeixement i amor.

El criteri o es sentit de ses accions de na Maria és el d'agradar als altres. Ella creu que complaure als demés és s'únic camí existente per arribar a sentir-se estimada. Ella, acaba comprenent, que ses seves accions no estan promogudes des del voler, és a dir des d'ella mateixa, sinó des de ses expectatives i desitjos aliens. Es camí és ser ella mateixa, sense cercar res dels altres. ni tampoc, instrumentalitzant ses seves accions.

TRISTESA. Consulta 2

En Joan em visita perquè té sovint una sensació de tristesa. Aquest sentiment ve acompanyat per moments d'absoluta apatia i d'inactivitat. Tot això li passa sense tenir cap motiu apatent i, de fet, no pot relacionar-ho amb cap situació concreta.  Sempre diu, que no sap el perquè de sa seva infelicitat i, que fa molts d'anys, que s'ha sentit d'aquesta forma.

En aquest cas,  estem davant d'una tristesa indefinida. Es tracta d'una tristesa difusa -ell la qualifica d'abstracta- i que forma part, del dia a dia del consultant. Explica, que moltes vegades, es desperta trist i sense cap ganes de fer res, sense que hagi un motiu clar que provoqui aquesta situació.

Li faig, entre moltes qüestions, la següent: - Què en penses quan estàs trist? Em contesta que sent que no hi ha res que li hagi sortit bé mai. Tots els esforços que faci no serviran de res. Intentar canviar sa seva vida és perdre es temps.

Després de varies sessions, en Joan entén que són aquests pensaments, els que li provoquen sa tristesa i l'apatia. Veu, que ell no és aquest personatge que s'ha creat i, que constantment, va repetint-se aquestes idees limitades. Ara, quan es desencadena aquest patró, pot marcar certa distància i reconèixer que ell no és realment així. És capaç de comprendre millor sa situació gràcies al treball que s'ha anat fent, al llarg d'un temps, d'autoconeixement.

 

TRISTESA. Consulta 1

TRISTESA. Consulta 1

Paula acaba de perdre a sa mare i no pot expressar la seva tristesa.

S'ha de parlar, en aquest cas, d'un sentiment de tristesa que es genera a causa d'una pèrdua molt important i que ve acompanyat de dolor. En un procés de dol, és necessari sentir i donar espai per aquesta tristesa i dolor. Si amaguem o no expressem aquests sentiments, es pot produir gran malestar, com angoixa per no permetren's acceptar el fet i no donar sortida a uns sentiments naturals que estem reprimint.

Quan no s'expressa la tristesa ni el dolor, que és el cas de la Paula, n'hi ha creences limitades que sustenten aquesta censura del nostre ésser. En el cas de la consultant, afirma que mostrar els seus sentiments és una cosa que fan les persones dèbils. Afirma el següent: "Si els demés veuen com expresso els meus sentiments, construiran una imatge d'una persona poc forta i que no sap controlar-se en situacions difícils". Mostra, segons les seves paraules, una por a ser danyada, si mostra, el que ella considera, debilitat.

A la Consulta filosòfica vam qüestionar aquestes creences. Mostrar els nostres sentiments davant d'una pèrdua es correspon a un procés necessari davant d'una situació de dol. És una expressió d'amor i un acte de coratge (no de debilitat) i de comunicació ( no de desconnexió) amb un mateix i els demés, del que som, nosaltres mateixos.

El enfoque de la filosofía sapiencial en la Consulta filosófica

Me gustaría compartir este vídeo por dos razones. La primera porque Mónica Cavallé ha sido pionera, en lo que yo practico con tanta pasión, que es el asesoramiento filosófico. Lo explica muy bien y, creo que puede ser muy útil, para los que quieran saber algo más del tema. La segunda razón es porque ha sido la maestra y inspiradora de cómo encauzar mi propio proceso de autoconocimiento y, por otra parte, me ha proporcionado el enfoque y la metodología para realizar este trabajo en la Consulta filosófica.