Na Maria és una jove que se sent sola, malgrat que té molts d'àmics. Aquesta sensació de solitud li provoca una immensa tristesa.
Sentir-se sol no és el mateix que estar sol. En aquesta ocasió, ses creences limitades que acompanyen a sa tristesa són ses següents:
-Complaure als demés evita que em quedi sola.
-Sa meva plenitud i sa meva vida està supeditada a la de ses persones que m'envolten.
-Ser jo mateixa me condueix a la infelicitat.
-Satisfer als demés em proporciona el seu reconeixement i amor.
El criteri o es sentit de ses accions de na Maria és el d'agradar als altres. Ella creu que complaure als demés és s'únic camí existente per arribar a sentir-se estimada. Ella, acaba comprenent, que ses seves accions no estan promogudes des del voler, és a dir des d'ella mateixa, sinó des de ses expectatives i desitjos aliens. Es camí és ser ella mateixa, sense cercar res dels altres. ni tampoc, instrumentalitzant ses seves accions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario