POR Consulta 1

En Vicent manifesta sovint una por irracional a morir. De seguida i de forma desproporcionada, quan pateix algun problema de salut que, normalment són de poca importància, li ve sa por a morir. És un hipocondríac que nega sistemàticament ser-ho.
Els pensament que acompanyen a sa por són:
- és insoportable la idea de que sa mort pot venir en qualsevol moment.
- no paga sa pena viure perquè morim.
- pensar sobre sa mort determina sa meva forma de viure:  No em deixa viure.
- tot el que em passa (símptomes de salut) és un senyal de que tot s'acaba.
-quan em mori no seré res. Ningú se'enrecordarà de mi
Després de qüestionar filosòficament aquestes creences, en Vicent entén que ser mortals és una condició que ens constitueix  com a éssers humans. S'acceptació de sa nostra pròpia vulnerabilitat - del que som i sentim aquí i ara-  ens permet gaudir d'una vida sense angoixa ni por.

EXERCICI:

Vam treballar, crítica i reflexivament, alguns textos filosòfics. Sempre proposo  llegir-los, emprant es diàleg entre aquests i nosaltres mateixos, des de sa nostra experiència i sentir.  El text és d’Epicur, Carta a Meneceu:

Acostuma’t a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació. Per tant, el fet de conèixer correctament que la mort no és res per a nosaltres ens fa satisfactòria la mortalitat de la vida: no perquè hi afegeixi un temps infinit, sinó perquè ens lliura de l’enyorança desmesurada d’immortalitat. Viure no té res de temible per a qui està convençut que el no viure no té res de terrible. Per tant, és un estúpid aquell que afirma témer la mort no perquè li dolgui en el moment que es presenti, sinó perquè pateix preveient-la: ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que ens angoixi durant l’espera. El més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som. Així doncs, la mort no és real ni per als vius ni per als morts, perquè, dels primers, n’està allunyada i, quan s’apropa als segons, aquests ja han desaparegut. Malgrat això, la majoria de la gent tan aviat refusa la mort com el més gran dels mals, com la demanen com al remei dels mals d’aquesta vida. El savi ni rebutja de viure ni té por de no viure, perquè per a ell ni el viure és un mal, ni considera tampoc un mal la mort. I així com, entre els aliments, no escull els més abundants, sinó els més agradables, de la mateixa manera no és el temps més llarg que li és més dolç, sinó el de plaer més in tens. 

TRISTESA Consulta 3

Na Maria és una jove que se sent sola, malgrat que té molts d'àmics. Aquesta sensació de solitud li provoca una immensa tristesa.

Sentir-se sol no és el mateix que estar sol. En aquesta ocasió, ses creences limitades que acompanyen a sa tristesa són ses següents:
-Complaure als demés evita que em quedi sola.
-Sa meva plenitud i sa meva vida està supeditada a la de ses persones que m'envolten.
-Ser jo mateixa me condueix a la infelicitat.
-Satisfer als demés em proporciona el seu reconeixement i amor.

El criteri o es sentit de ses accions de na Maria és el d'agradar als altres. Ella creu que complaure als demés és s'únic camí existente per arribar a sentir-se estimada. Ella, acaba comprenent, que ses seves accions no estan promogudes des del voler, és a dir des d'ella mateixa, sinó des de ses expectatives i desitjos aliens. Es camí és ser ella mateixa, sense cercar res dels altres. ni tampoc, instrumentalitzant ses seves accions.

TRISTESA. Consulta 2

En Joan em visita perquè té sovint una sensació de tristesa. Aquest sentiment ve acompanyat per moments d'absoluta apatia i d'inactivitat. Tot això li passa sense tenir cap motiu apatent i, de fet, no pot relacionar-ho amb cap situació concreta.  Sempre diu, que no sap el perquè de sa seva infelicitat i, que fa molts d'anys, que s'ha sentit d'aquesta forma.

En aquest cas,  estem davant d'una tristesa indefinida. Es tracta d'una tristesa difusa -ell la qualifica d'abstracta- i que forma part, del dia a dia del consultant. Explica, que moltes vegades, es desperta trist i sense cap ganes de fer res, sense que hagi un motiu clar que provoqui aquesta situació.

Li faig, entre moltes qüestions, la següent: - Què en penses quan estàs trist? Em contesta que sent que no hi ha res que li hagi sortit bé mai. Tots els esforços que faci no serviran de res. Intentar canviar sa seva vida és perdre es temps.

Després de varies sessions, en Joan entén que són aquests pensaments, els que li provoquen sa tristesa i l'apatia. Veu, que ell no és aquest personatge que s'ha creat i, que constantment, va repetint-se aquestes idees limitades. Ara, quan es desencadena aquest patró, pot marcar certa distància i reconèixer que ell no és realment així. És capaç de comprendre millor sa situació gràcies al treball que s'ha anat fent, al llarg d'un temps, d'autoconeixement.

 

TRISTESA. Consulta 1

TRISTESA. Consulta 1

Paula acaba de perdre a sa mare i no pot expressar la seva tristesa.

S'ha de parlar, en aquest cas, d'un sentiment de tristesa que es genera a causa d'una pèrdua molt important i que ve acompanyat de dolor. En un procés de dol, és necessari sentir i donar espai per aquesta tristesa i dolor. Si amaguem o no expressem aquests sentiments, es pot produir gran malestar, com angoixa per no permetren's acceptar el fet i no donar sortida a uns sentiments naturals que estem reprimint.

Quan no s'expressa la tristesa ni el dolor, que és el cas de la Paula, n'hi ha creences limitades que sustenten aquesta censura del nostre ésser. En el cas de la consultant, afirma que mostrar els seus sentiments és una cosa que fan les persones dèbils. Afirma el següent: "Si els demés veuen com expresso els meus sentiments, construiran una imatge d'una persona poc forta i que no sap controlar-se en situacions difícils". Mostra, segons les seves paraules, una por a ser danyada, si mostra, el que ella considera, debilitat.

A la Consulta filosòfica vam qüestionar aquestes creences. Mostrar els nostres sentiments davant d'una pèrdua es correspon a un procés necessari davant d'una situació de dol. És una expressió d'amor i un acte de coratge (no de debilitat) i de comunicació ( no de desconnexió) amb un mateix i els demés, del que som, nosaltres mateixos.

El enfoque de la filosofía sapiencial en la Consulta filosófica

Me gustaría compartir este vídeo por dos razones. La primera porque Mónica Cavallé ha sido pionera, en lo que yo practico con tanta pasión, que es el asesoramiento filosófico. Lo explica muy bien y, creo que puede ser muy útil, para los que quieran saber algo más del tema. La segunda razón es porque ha sido la maestra y inspiradora de cómo encauzar mi propio proceso de autoconocimiento y, por otra parte, me ha proporcionado el enfoque y la metodología para realizar este trabajo en la Consulta filosófica.  

Temas por los que se va a la Consulta Filosófica

Los problemas más frecuentes por los que se acude a la Consulta Filosófica son los siguientes:     

         
-SENTIDO DE LA VIDA. Pérdida de sentido. Falta de motivación e ilusión para vivir. Disminución de entusiasmo vital.
- DILEMAS ÉTICOS Y INCERTIDUMBRE MORAL. Situaciones problemáticas que presentan un conflicto de valores. Sentimientos de confusión, dudas y de bloqueo a la hora de decidir algo importante
- DOLOR Y PÉRDIDA. Situaciones dolorosas producidas por la pérdida de alguien o algo importante en el entorno de la persona. Dificultad de aceptar o modificar algunas situaciones personales.
- RELACIONES INTERPERSONALES. Comprender las relaciones con los demás. Problemas de comunicación.

A lo largo de estos días me habéis preguntado sobre si algunos de vuestros pensamientos pueden ser examinados en una consulta filosófica. He seleccionado los que sí me han parecido que pueden ser objeto de reflexión y análisis filosófico. Los que presento a continuación son los que tienen relación, de alguna manera, con el tema del sentido de la vida. En muchas ocasiones, se ha insistido en la desorientación, la apatía y la falta de sentido vital.
- Mi vida no tiene sentido, no me sale nada bien, no sé para qué trabajo para qué estudio, no sé que hago.
- no encuentro satisfacción con lo que hago. No tengo ganas de hacer nada, o me cuesta mucho hacer cosas.
- Me falta entusiasmo, vitalidad y ganas de emprender nuevos retos.
-¿Cuál es mi lugar o función en la vida? No sé hacia dónde me dirijo y cuál es la dirección que debo seguir.
- Estoy atrapado en un callejón sin salida. La vida no me da nada bueno nunca, todo me sale mal.
-El tiempo pasa muy rápido y no lo aprovecho. Desaprovecho mi vida sin que haga nada útil.
-No sé qué modificar o cambiar en mi vida para darle sentido y vivir de forma más plena.
-Me cuesta aceptar la vida tal como es y siempre intento evadirme o huir.
-Quiero conocerme a mí mismo, cómo interpreto mi vida en el mundo.

DIARIO SOBRE LA RELACIÓN ENTRE LA RELIGIÓN, LA CIENCIA Y LA FILOSOFIA

Vivo entre dos mundos, que muchas veces percibo como incompatibles: la religión y la ciencia. Siento que mi cuerpo está formado por dos substancias, el alma que sería el espíritu y el cuerpo. Con el primero, me relaciono de forma mística con el Universo y, con el segundo, comprendo de forma empírica el mundo que me rodea. 

Vivo en el mundo de Dios y vivo en el mundo sin Dios, entre el ámbito espiritual y el físico. Creo que Dios existe, que está entre nosotros, que aunque no lo vemos, lo podemos sentir. Es como el aire, sabemos que hay aire, pero no se ve. Dios nos da la vida, pues, es igual que el aire, que no se ve pero se siente. Entiendo el mundo y las concepciones del bien y del mal, a través de las palabras de Dios, que están en la Biblia. Este hecho me hace sentir libre y purificado y produce que todos los males se esfumen de mi mente y de mi espíritu. Es algo inexplicable pero cuando me comunico con Dios, de repente siento que sé qué es lo que tengo que hacer, es como un susurro.

Por otra parte, estoy estudiando el bachillerato científico, que me da otra concepción del mundo y del ser humano. La ciencia describe la materia y los seres vivos. El ser humano es un ser vivo, que se nutre, se relaciona y se reproduce.

Este año también he empezado a estudiar una asignatura nueva, que se llama filosofía. Me ha servido como puente entre estos dos mundos. En esta nueva forma de ver el mundo, he aprendido que el hombre tiene consciencia y capacidad de pensar sobre sí mismo y lo que le rodea. No todos pensamos lo mismo, no todos tenemos las mismas razones o las mismas ideas. No se puede saber la verdad definitiva. No paro de pensar en ello. En este caso, percibo como existe una ley humana natural, que contiene ideas puras, fenómenos, normas universales de vida, que desencadenan la búsqueda del bien y de la libertad. La filosofía me ha cambiado bastante y, aunque me resulta complicado compaginarlo con mi creencia absoluta en Dios, no puedo evitar cuestionarme el mundo y mis propias creencias.