jueves, 10 de agosto de 2017

Talller filosofia sapiencial: el sentido de la vida.



TALLER DE FILOSOFIA: EL SENTIT DE LA VIDA

DESCRIPCIÓ
La recerca i la necessitat de reflexionar sobre el sentit de la vida ha estat una constant, no tan sols en el pensament filosòfic, sinó també en la vida qüotidiana de moltes persones. Algunes qüestions són: què faig aquí? Per què estic en el món? Quin sentit o finalitat té la meva vida? Quina importància té qualsevol cosa si amb la mort tot s’acaba?  Una de les creences més habituals és que la vida, tal com ens és donada és absurda si no hi ha una raó que justifiqui el nostre patiment i el nostre fugaç pas per aquesta vida. Si no hi ha una finalitat, si la vida acaba amb la mort i no hi ha res més després, quin sentit pot tenir el que fem?
Aprofundir sobre el sentit de la vida, de la nostra vida, està indisociablement unit a la nostra condició finita com a ésser humans, a la nostra  vulnerabilitat, a la convivència amb altres éssers humans i la relació existent amb la resta dels éssers vius i l’Univers.  Des de l’enfocament de la filosofía sapiencial, que enfatitza una dimensió experiencial, comprensiva i transformadora de la filosofia, es proposa que la vida en si mateixa ja és sentit. No hi ha que trobar un significat o una interpretació, que en la majoria dels casos, és aliena a la mateixa vida. L’home troba, seguint la direcció de la  seva pròpia naturalesa, la plenitut o autorealització, que consisteix en l’actualització de les seves potencialitats, de la mateixa manera que un arbre fruiter assoleix la seva plenitut al donar el seus fruits. La manera de experienciar el sentit de la vida, que ja té una direcció natural pròpia, en el plànol  visible i objectiu, és la de que les persones ajustin en la mateixa direcció, en el plànol existencial i subjectiu,  les seves accions, pensaments i afectivitat.  A través d’un treball d’autoconeixement i de la indagació de la  filosofía operativa de cadascun de nosaltres, és a dir, que a partir de les nostres creences, valors i emocions, podem comprendre quin és l’ajust existent entre el sentit objectiu i subjectiu de la vida, que és el que ens proporciona la percepció de viure amb plenitut.

COM FAREM LA FEINA
Farem una part de classe teòrica i una pràctica d’indagació personal basada en el diàleg filosòfic que possibita comprendre si vivim la nostra vida (sentit subjectiu i experiencial) d’acord amb la nostra naturalesa (sentit objectiu).  No es tracta de fer una exposició teórica  sobre les diferents teories filosòfiques sobre el sentit de la vida, sinó d’una indagació del sentit de la nostra vida, a partir de la nostra pròpia experiència, establint un diàleg a partir de l’enfocament de la filosofía sapiencial, que es basa en un treball d’autoconeixement i de qüestionament de creences i judicis de valor que obstaculitzen el procés natural d’actualització de les nostres potencialitats.
Els exercicis bàsicament es treballaran des de situacions problemàtiques personals dels propis assistents o en aspectes relacionats amb la temática,  que es vulguin aprofundir més. Davant d’aquestes situacions o aspectes reaccionem amb certes conductes i emocions, que estan sustentades per creences limitades. Per exemple: Crec que la vida és absurda perquè n’hi ha esdeveniments (catàstrofes, accidents, morts sobtades) que no haurien de passar (creença). Això em genera viure la meva vida des de la ràbia i la impotencia (emocions). Comprendre que la identificació de la Vida amb l’absurditat d’algunes situacions doloroses no s’ajusta al que és la Vida en si mateixa (Logos, Tao)  ens permet experienciar el món i la nostra existència des d’una altra perspectiva.
Es complementa la reflexió, el diàleg filosòfic i el treball d’autoconeixement a través d’alguns textos filosòfics i de meditacions.

TEMAS
S’estructura en tres parts:
1.Interpretacions del sentit:  significat, valor i direcció.
2. Plànols del sentit de la vida:
a) El sentit objectiu i invisible: Logos i Tao.
b) el sentít visible: Spinoza: el conatus. Estoicisme: principi rector.
c)  els sentit subjectiu: autoconeixement i filosofia operativa.
3. Sentit de la vida.  Com viure conforme a la Natura?  discerniment, acceptació i confiança.

Inici: a l’octubre (1 hora setmanal). Duració 2 mesos.
Lloc impartació: Fàbrica Ramis.
Preu: 40 €


jueves, 3 de agosto de 2017

CURS on-line AUTOCONEIXEMENT

Vols aprofundir, clarificar i comprendre millor alguns aspectes de la vida que et resulten problemàtics o, simplement, vols conèixer-te a tu millor? 

Proposo un curs on-line individual d'autoconeixement. Una consulta filosòfica al llarg d'uns mesos, que s'ajusta al perfil del consultant. Us convido a passar comptes amb la vida amb sinceritat i honestitat, des de la filosofia i el diàleg maièutic. 

Per saber-ne més sobre la consulta filosòfica i l'autoconeixement:


Taller filosofia sapiencial: el sentit de la vida

Rellegint el llibre de Mónica Cavallé "La sabiduría recobrada" m'he trobat un fragment que correspon a una de les idees claus, que treballarem durant el curs. És el següent: 

"No es posible escapar de la Vida. Nadie puede concebirla como algo "Otro", distinto del mundo y de sí mismo. Somos la Vida. O más propiamente, Ella nos es. No hay que demostrarla; su realidad no precisa ser objeto de sesudas discusiones filosóficas ni de disputas teológicas. Nadie puede negarla, porque es la misma esencia y realidad de quien la niega. Si no puede ser conocida como un objeto, no es por su lejanía o extrañeza, sino por su absoluta cercanía. ¿Cómo puede el pensamiento comprender Aquello que ve a través de todos los ojos y que posibilita y sostiene la visión?...¿Cómo el ojo puede ver Aquello que ve a través de todos los ojos y que posibilita la visión?"
 
 

lunes, 24 de julio de 2017

Taller de filosofía: El sentit de la vida.

Estic preparant el meu pròxim taller de filosofia sapiencial. Aquesta vegada tractaré el tema del SENTIT DE LA VIDA, que abordarem des de la nostra pròpia experiència i sentir, incorporant de forma reflexiva alguns aspectes teòrics, que aniran nodrint el diàleg filosòfic. Aniré penjant més informació.

viernes, 2 de junio de 2017

Com despertar?

Entenc, que despertar, és prendre major consciència de qui som i, per tant, de ser més reals. El mite de la caverna de Plató explora magistralment aquesta qüestió filosòfica, quan un dels esclaus s'alllibera de la falsa creença de que les ombres constitueixen l'autèntica realitat.

Com despertar o com incrementar el nostre nivell de consciència?

Essent responsables de les nostres pròpies representacions del món que, en definitiva, constitueixen la nostra voluntat de veure i d’assumir la nostra ignorància. Posar sobre els demés i el món, la causa dels nostres propis límits, ens fa romandre cecs a l'interior de la caverna.
El pròxim dissabte 10 es durà a terme un diàleg filosòfic al voltant d'aquestes qüestions. M'agradaria que vinguéssiu!

domingo, 28 de mayo de 2017

¿Quién puñetas soy?

He escrito un relato filosófico que aborda el tema del autoconocimiento y la identidad, a través de una joven de 15 años, que padece bullying en el instituto. Se titula: ¿Quién puñetas soy? Hago referencia a Sócrates, Platón y Descartes desde la filosofía sapiencial.
https://clubdeescritura.com/convocatoria/i-concurso-relato-filosofico/leer/421535/quien-punetas-soy/

Agradecería vuestros comentarios.


domingo, 23 de abril de 2017

Talleres filosóficos desde el enfoque sapiencial



Vive una experiencia filosófica en grupo!  Diálogos filosóficos que nos permiten ahondar en nuestro propio autoconocimiento.

-13 de mayo. Conecta con tu yo profundo.
-10 de junio. ¿Cómo despertar? La visión.

Dado que Filosofía puede ser y significar tantas cosas, en este enlace explico el trabajo práctico y transformador del enfoque sapiencial: http://www.formacion-yoga.org/index.php/yoga/retiros-de-yoga-2012/2-uncategorised/199-taller-de-filosofia-practica.html

Lugar: S'OM Asociación de Yoga y filosofía
inscripción y más información:
aslowthinking@gmail.com
Tel: 679431476

Sobre la vulnerabilitat

L'home, quan expressa el que sent i com es troba, davant de les vicissituds existencials, realitza un veritable treball de presa de consciència i d’autoconeixement, que es inevitable relacionar amb l'actitud filosòfica, és a dir, amb una recerca de la veritat, de desvelar-nos profundament tal com som i sentim realment. (Notes del taller "Sobre la vulnerabilitat").

miércoles, 25 de enero de 2017

Taller autoconocimiento presencial

Año nuevo y, de nuevo, una nueva propuesta de Filosofía Práctica. Un taller de autoconocimiento que impartirá Cristina Avilés, que también es y no Es ;) licenciada en Filosofía, asesora filosófica y mienbro de la Asoc.:http://www.yoga-mallorca.org/…/199-taller-de-filosofia-prac…
La línea filosofía práctica de Cristina es el enfoque sapiencial planteado por Mónica Cavallé, con la que lleva varios años formándose cuyo trabajo filosófico abre vías a la reflexión clarificadora y profunda.

"Entiendo por filosofía práctica, un movimiento que reivindica la filosofía como forma de vida. Una concepción de la filosofía que parte de un respeto a la esencia de lo que es la filosofía: el amor (Phileo) al conocimiento (sophia), que no es otra cosa, que el deseo de comprender y de ahondar en nuestra propia filosofía personal y en nuestras interpretaciones sobre el mundo. No puede comprenderse, pues, el discurso filosófico sin que esté íntimamente unido a una vida filosófica y, de hecho, es el camino o la vía, que da lugar a nuevas comprensiones que posibilitan la transformación interior, una nueva forma de ser y de estar en el mundo."
http://www.yoga-mallorca.org/…/198-sobre-la-filosofia-pract

En el següent enllaç podeu escoltar l'entrevista a l'Àgora de Can Alcover d'Ona Mediterrània ràdio que em va fer en Miquel Àngel Ballester sobre Filosofia Pràctica i assessoria filosòfica

Entrevista

domingo, 1 de enero de 2017

El concepte de bellesa de Yukio Mishima


Un koan és un gènere literari xinès que procedeix del budisme i preten provocar il.luminacions i revelacions al lector. A la tradició Zen, es presenta com un problema que el mestre presenta al novici i que aquest ha de resoldre allunyant-se de la raó i apropant-se més a un nivell de consciència propiciat per la meditació que li permet la la visió d’una possible solució.
Doncs bé, Yukio Mishima (Tòquio, 1925 – 1970) a la seva obra El pavelló daurat (1956) intrerpreta a través d’un koan, que es titula Nansen mata un gat, un concepte de bellesa que és ben difícil d’entendre, acostumats a Occident a exercir més la capacitat lògica i racional per a solucionar els problemes que se’ns presenten.
El koan citat és el següent:
En la época Tang vivía en el monte Nan Chuan un famoso sacerdote: Pu Yuan, llamado también Nan Chuan (Nansen en japonés) por el nombre de la montaña. Un día que todos los monjes habían ido a segar al monte, un pequeño gato hizo su aparición en el desierto y tranquilo templo. Fue un acontecimiento. Todo el mundo corría detrás del gato. Lo atraparon. Pero luego hubo una disputa entre los monjes de los edificios Este y Oeste: se trataba de saber quién se quedaría con el gatito para cuidarlo. Visto lo cual, el padre Nansen cogió al gato por la piel del cuello, apoyó la hoz en su garganta y dijo: «Si alguno de vosotros puede pronunciar la palabra, el gato está salvado; si no, morirá». Nadie pudo responder y el padre Nansen mató al animal en el acto.
A la noche llegó Choshu, el primero de los discípulos. El Prior le contó lo ocurrido y le preguntó qué pensaba de ello. Choshu, sin pensárselo un segundo, se quitó las sandalias, se las puso sobre la cabeza y se fue.
El padre Nansen se deshizo en lamentaciones: «¡Ah, sólo con que hoy hubieses estado tú aquí! ¡El gatito se habría salvado...!».

Una vegada explicat el koan sorgeix la interpretació que fa Mishima a través dels protagonistes per captar el concepte de bellesa. El gat simbolitza la bellesa i els dos grups de novicis es barallen per ell perquè volen poseir-la però la bellesa s’ofereix a tothom però no pertany a ningú que és la interpretació de Kaskiwagi, però que es comentada per Mizoguchi (el protagonista principal): Porque, si bien la Belleza puede ofrecerse a cualquiera, ella no pertenece a nadie. La Belleza -¿cómo decirlo?- sí... es como una muela cariada, que nos roza la lengua, nos la agarra, nos hace daño, que yergue su existencia como un alfiler. Finalmente, no podemos ya más con el dolor y el dentista nos la arranca. Entonces, al contemplar en el hueco de nuestra mano aquella pequeña cosa marrón, sucia, sanguinolenta, uno se dice más o menos: «¿Es esto? ¿Es esto lo que me hacía tanto daño, lo que no cesaba de recordarme su existencia de un modo tan desagradable, lo que me clavaba raíces tan tenaces? ¡No es más que materia muerta! [...]. Matar el gato significaba arrancar la muela que causaba dolor, extirpar la Belleza de raíz. ¿Quedaba resuelto el problema? Yo no lo sé. Las raíces de lo Bello, a pesar de todo, no habían sido cortadas; se mató a la bestia, pero no, tal vez, su belleza. Y es para burlarse de esta solución demasiado cómoda que Choshu se pone las sandalias sobre la cabeza. Él sabía, por así decirlo, que no hay otra solución sino soportar el dolor de muelas.

Mizoguchi acaba al final del llibre canviant de postura perquè si en un principi adopta la postura de Choshu que sap que la idea de bellesa existeix malgrat eliminem al gat, finalment apostarà per la postura de Nansen d’eliminació del gat per eliminar el dolor i les dispustes. Mizoguchi crema el pavelló daurat, que idealitza com a màxim estandard de la bellesa i de la perfecció, temple dins del qual treballa i refusa qualsevol altre model de bellesa. El pavelló daurat representa la bellesa en contra de la resta de la realitat que ens envolta i no permet una reconciliació entre el que desitgem i el que ens ofereixen. El jove novici està encadenant a un concepte que el determina i decideix que la bellesa és la seva mortal enemiga. Aposta així més per l’acció que per el coneixement. El protagonista aconsegueix alliberar-se d’aquest concepte de bellesa que no el deixa viure. De fet el llibre finalitza amb aquestes paraules: VOLIA VIURE.