TRISTESA. Consulta 2

En Joan em visita perquè té sovint una sensació de tristesa. Aquest sentiment ve acompanyat per moments d'absoluta apatia i d'inactivitat. Tot això li passa sense tenir cap motiu apatent i, de fet, no pot relacionar-ho amb cap situació concreta.  Sempre diu, que no sap el perquè de sa seva infelicitat i, que fa molts d'anys, que s'ha sentit d'aquesta forma.

En aquest cas,  estem davant d'una tristesa indefinida. Es tracta d'una tristesa difusa -ell la qualifica d'abstracta- i que forma part, del dia a dia del consultant. Explica, que moltes vegades, es desperta trist i sense cap ganes de fer res, sense que hagi un motiu clar que provoqui aquesta situació.

Li faig, entre moltes qüestions, la següent: - Què en penses quan estàs trist? Em contesta que sent que no hi ha res que li hagi sortit bé mai. Tots els esforços que faci no serviran de res. Intentar canviar sa seva vida és perdre es temps.

Després de varies sessions, en Joan entén que són aquests pensaments, els que li provoquen sa tristesa i l'apatia. Veu, que ell no és aquest personatge que s'ha creat i, que constantment, va repetint-se aquestes idees limitades. Ara, quan es desencadena aquest patró, pot marcar certa distància i reconèixer que ell no és realment així. És capaç de comprendre millor sa situació gràcies al treball que s'ha anat fent, al llarg d'un temps, d'autoconeixement.

 

TRISTESA. Consulta 1

TRISTESA. Consulta 1

Paula acaba de perdre a sa mare i no pot expressar la seva tristesa.

S'ha de parlar, en aquest cas, d'un sentiment de tristesa que es genera a causa d'una pèrdua molt important i que ve acompanyat de dolor. En un procés de dol, és necessari sentir i donar espai per aquesta tristesa i dolor. Si amaguem o no expressem aquests sentiments, es pot produir gran malestar, com angoixa per no permetren's acceptar el fet i no donar sortida a uns sentiments naturals que estem reprimint.

Quan no s'expressa la tristesa ni el dolor, que és el cas de la Paula, n'hi ha creences limitades que sustenten aquesta censura del nostre ésser. En el cas de la consultant, afirma que mostrar els seus sentiments és una cosa que fan les persones dèbils. Afirma el següent: "Si els demés veuen com expresso els meus sentiments, construiran una imatge d'una persona poc forta i que no sap controlar-se en situacions difícils". Mostra, segons les seves paraules, una por a ser danyada, si mostra, el que ella considera, debilitat.

A la Consulta filosòfica vam qüestionar aquestes creences. Mostrar els nostres sentiments davant d'una pèrdua es correspon a un procés necessari davant d'una situació de dol. És una expressió d'amor i un acte de coratge (no de debilitat) i de comunicació ( no de desconnexió) amb un mateix i els demés, del que som, nosaltres mateixos.