El viatge espiritual de Nina Berbèrova

He decidir recopilar aquí alguns breus textos que vaig escriure en el meu bloc de filosofia aprendre a pensar. Estic seleccionant els que crec que van més en la línea de la feina, que estic desenvolupant a l'actualitat,  més propera a la filosofia com a forma de vida, des de l'enfocament de la filosofia sapiencial. Aquest text el vaig publicar al juny del 2011. És el següent:

Enguany llegeixo més llibres de literatura que de filosofia. No és que estigui més lluny de la tasca filosòfica sinò que més aviat em sento més propera a ella a través de les obres literàries que em trobo per atzar a la biblioteca. En aquest cas començo la lectura d’un llibre que es titula El subratllat és meu, d’una autora russa injustament no gaire coneguda, que s’anomena Nina Berbèrova (1901-1993). Es tracta d’una autobiografía que es projecta en un viatge espiritual protagonitzat per la pròpia autora al llarg del segle XX.

En paraules de Berbèrova: He estimat i estimo la vida, i no menys que la vida (però tampoc no més) estimo el seu sentit. [...] Per a mi no existeix un sentit de la vida a part de la pròpia vida. La meva vida estava i està plena de sentit. L’existència és l’única realitat, darrera d’ella no hi ha res. Nosaltres no reflectim res, no intentem arribar enlloc, estem aquí i només aquí, i només l’ara té un significat. Sempre m’ha semblat indispensable desxifrar el sentit de la realitat (dins fora de mi) trobar el fil que uneix –una amb l’altra, i am el tot- les facetes aïllades d’aquest sentit [...] Vaig saber molt aviat que amb seny no s’hi neix, que “el nostre seny ens l’anem construint gradualment nosaltres mateixos” segons paraules de Txaadaiev. I vaig aprendre a construir aquest seny com vaig poder, en vaig aprendre i n’aprenc avui dia, i encara és poc per a mi, perquè només amb el coneixement pot viure l’home en relació amb l’eternitat, en coordinació amb els esdeveniments i els noms. Així, si estic davant del quadre de Rembrandt Aristòtil contemplant un bust d’Homer, percebo la cadena que reté fortament Homer, Aristòtil, Rembrant i jo mateixa, que estic plantada davant del quadre. Com una xarxa d’artèries i venes que porta sang de l’un a través de l’altre cap al tercer, i finalment cap a les meves pròpies venes. Ens trobem en una mateixa fila que és indestructible si jo no la destrueixo. Jo, però, no la destrueixo perquè aquesta sang em dóna un buf d’escalfor que recorre la meva persona, i estic viva gràcies a ella, i m’obre la porta als raonaments i als impulsos imaginatius, els quals, al seu retorn, m’ofereixen la possibilitat de fer meu tot el sistema de símbols i mites amb què ha viscut la humanitat des del primer dia que s’inclinà davant del sol.

Aquest llibre que narra l’experiència vital de l’autora com un camí d’autoconeixement i de transformació està ple de fragments literaris que mereixen ser citats i que plasmen la unió indisoluble entre coneixement, espèrit i història. Només amb les 65 pàgines que he llegit es tracten temes tan diversos com la llibertat, la transcendència, la consciència, el coneixement i la ciència que es desenvolupen a partir de les seves vivències.

Per acabar un altre fragment que era en realitat el desencadenant d’aquest petit article però que ha resultat ser el que ho acaba. Aquestes són les seves paraules: La vida quotidiana i el pa de cada dia són el pla horitzontal de la nostra existència comuna; no parlaré d’ella ara, sinó de les seves verticals. En altre temps hi havia molt poca gent que visqués en la dimensió vertical (l’intel.lecte), i els que hi vivien patien sovint una sensació de culpa envers la resta dels altres, que vivien en la dimensió horitzontal. Actualment tothom que vulgui pot aprendre a viure en vertical amb la consciència tranquil.la. Per aconseguir-ho són imprescindibles tres condicions: voler llegir, voler pensar, voler saber. Com va dir Jaspers: no cal aprendre a tossir ni a esternudar; però sí que cal aprendre a pensar. Raonar és quelcom que s’ha d’aprendre. Raonar no és una funció de l’organisme.

Finalment, de forma casual cercant la imatge del quadre que cita N. Berbèrova he trobat que el filòsof Paul Ricouer creu que aquesta obra de Rembrandt representa perfectament la tasca filosòfica. Podeu trobar la informació en aquest enllaç:

http://www.filosofiayliteratura.org/forofilosofia/textos/ricouerfilosofia.htm

Finalitzada la segona part del taller inicial d'autoconeixement, he d'expressar el meu agraïment a les persones que m'han acompanyat en aquest viatge i, d'una altra banda, manifestar la meva admiració pel seu coratge i honestitat mostrats al llarg del curs.

En aquest treball inicial d'autoconeixement, no hem fet res més que començar, però les petites passes, són ja grans avenços en el camí a seguir. Ha estat molt emocionant contemplar al final d'aquest dos mesos experiències com aquestes: Des de perdre la por a mirar-nos a un mirall i acceptar els nostres buits existencials, fins a comprendre que les nostres confusions i pors, en realitat són una porta que possibilita la recerca de la nostra autenticitat, el que profundament som. 

Vam acabar el taller amb aquesta cita, que vull compartir, de Krishnamurti, El libro de la vida, que vaig extreure del llibre de Mónica Cavallé, La sabiduría recobrada. És el següent:
“Sólo cuando la mente está libre de la idea puede haber una experiencia directa. Las ideas no son la verdad; y la verdad es algo que debe ser experimentado directamente, de instante en instante. Sólo cuando […] el pensamiento está absolutamente silencioso, hay un estado en que se experimenta de manera directa. En ese estado sabrá uno qué es la verdad.”

Anar a cegues

En moltes ocasions, anem a cegues per la vida, en el sentit de viure creient ser el que no som. Una comprensió sentida des de la nostra pròpia experiència, a través del qüestionament d'aquelles creences limitades que no ens deixen "veure", ens permet ampliar la nostra consciència i transformar la nostra mirada.

TALLER FILOSOFIA PRÀCTICA: UN CAMÍ A L'AUTOCONEIXEMENT

Temas taller autoconocimiento

Finalizada la primera parte del taller de FILOSOFIA PRÁCTICA: UN CAMINO AL AUTOCONOCIMIENTO, quiero destacar que los temas que hemos tratado a lo largo del mes son: el miedo a amar, también hemos trabajado la dificultad de parar a tiempo relaciones que no dan más de sí y, por último, la autoexigencia y el afán de perfeccionismo que nos lleva a controlar innecesariamente todo y a todos los que nos rodea. Hemos visto, que pese a la aparente inicial mala percepción de estas conductas asociadas a emociones de rabia, miedo, impotencia....éstas suponen una excelente oportunidad para conectarnos de nuevo con nosotros mismos. Así que seguimos un mes más, caminando hacia el corazón de la cebolla, quitando capas para llegar a nuestro propio centro, el que constituye nuestro yo profundo.

Filosofia y autoconocimiento

Etimológicamente, la palabra filosofía procede de los vocablos griegos Phileo (amor) y Sophia (sabiduría). Significa, pues, amor a la sabiduría. Se entiende, por tanto, que es una actividad que se centra en la búsqueda de la verdad, de la verdad vivida y experimentada por cada uno de nosotros. En este taller se desarrolla un trabajo de autoconocimiento, desde el enfoque de la Filosofía Sapiencial, que nos invita a través de una reflexión individual y dialogada, a comprender y clarificar nuestras dudas, inquietudes o conflictos vitales, que no es otra cosa, que el conocimiento de nosotros mismos.

Es, desde esta base, cómo podemos aspirar a tener una vida mejor. Sócrates nos sugiere a hacerlo con este aforismo: “La vida examinada es la única que merece ser vivida”. El autoconocimiento nos permite tomar mayor conciencia de lo que somos y de nuestra propia interpretación del mundo. Tarea que implica, por una parte, un respeto a la autonomía personal, es decir, sin imponer a nadie, cómo ha de pensar y vivir, con el objetivo de que sean los mismos sujetos los que crean y moldean su propia vida. Por otra parte, también implica el respeto al propio proceso de comprensión que se gesta desde uno mismo, quien es el que marca y establece su propio ritmo y nivel de conciencia, sin que se establezcan juicios o análisis valorativos que entorpezcan o dificulten dichos objetivos. 

CONTENIDOS Y DESCRIPCIÓN DEL CURSO: http://fabricaramis.com/es/curso/filosofiapractica
INSCRIPCIONES Y MÁS INFORMACIÓN: aslowthinking@gmail.com

Descripción y temas del Taller de filosofia práctica, un camino al autoconomiento

Para los que estéis interesados en el Taller de filosofia práctica, un camino al conocimiento, os facilito una breve descripción de éste y  de sus contenidos.

Descripción del curso

A través de la filosofía práctica y del autoconocimiento, podemos conocernos mejor a nosotros mismos. Nos permite despojarnos de nuestros prejuicios, malos razonamientos, contradicciones y de emociones nocivas, para vivir de una forma más auténtica y plena. Es una forma de entender la filosofía como el ARTE DE LA VIDA, que aspira a ampliar nuestro nivel de conciencia y que nos ayuda a la comprensión y transformación personal. Una filosofía que explora en todos los órdenes de la vida, implicando un cambio en nuestra percepción, en nosotros mismos y en nuestro propio posicionamiento ante el mundo.

El Taller se estructura en 4 sesiones:

1. Filosofia práctica: el enfoque sapiencial. La filosofía como arte de vida. La filosofía perenne. Algunos textos: estoicismo, epicureismo, Spinoza, Nietzsche.
2. Autoconocimiento. Iniciación a la teoría de los “yoes”.
3. ¿Despiertos o dormidos?¿ Cómo despertar? La visión. Mirar no es ver.
4. La comprensión sentida como elemento clave de la transformación personal.

Información para los alumnos

-No se necesitan conocimientos previos de filosofía. Es apto para todo tipo de público.
-Todas las sesiones (1 hora de duración) constan de una parte teórica y de otra práctica para introducir a los asistentes en un trabajo riguroso de autoconocimiento.

Taller de Filosofia pràctica, un camí al autoconeixement

Ara que tenc més temps, m'estic preparant el Taller de Filosofia pràctica, un camí al autoconeixement, des de l'enfocament de la filosofia sapiencial, que impartiré a l'octubre. També, em plantejo fer un  curs virtual sobre aquest tema per més endavant. Posaré més informació al llarg d'aquests dies.

POR A SENTIR. Consulta 3

M'he trobat algunes vegades a la Consulta amb un obstacle que no permet endinsar-nos de ple en el treball del autoconeixement i, que és sa por a sentir. En el cas de'n Joan, de 41 anys. No ha tingut parella estable i, sempre ha fugit, de relacions que impliquin un cert grau de compromís. En el moment que sent que estima a una dona, mostra molta por i talla amb sa relació.

Algunes de les creences limitades són:
- Sentir amor provoca problemes i conflictes.
- El compromís fa que es deteriori una relació.
- Les relacions fan que deixi de ser jo mateix.
- L'enamorament és sinònim de debilitat i puc ser danyat.

Després de qüestionar algunes creences, Joan va comprendre que  la seva idea d'amor, sorgia des de la seva por a sentir i no es correspon amb el que és en realitat l'amor. Ell mateix transforma aquestes creences en les següents:  L' amor ens connecta amb el que Som i amb la nostre Plenitud com a persones. Negar-ho correspon a viure de forma limitada i parcial. Mai, l'amor ens pot fer dèbils, ni produir-nos por, sinó el contrari serenitat, seguretat i autenticitat.

Vull deixar, en aquesta ocasió, un fragment del llibre de Carmen Laforet, La mujer nueva, que ens proporciona una experiència de la transformació que pateix la protagonista quan comprèn o veu més enllà dels seus límits, el que és l’Amor.

“El amor es algo más allá de una pequeña pasión o de una grande, es más….Es lo que traspasa esta pasión, lo que queda en el alma de bueno, si algo queda, cuando el deseo, el dolor, el ansia han pasado. El amor se parece a la armonía del mundo, tan serena. A su inmensa belleza, que se nutre incluso con las muertes y las separaciones y la enfermedad y la pena…El amor es más que esta armonía; es lo que la sostiene…El amor recoge en sí todas las armonías, todas las bellezas, todas las aspiraciones, los sollozos, los gritos de júbilo…El amor dispone la inmensidad del Universo, la ordenación de leyes que son matemáticamente las mismas para las estrellas que para los átomos, esas leyes que, en penosos balbuceos, a veces, descubre el hombre”.

SA POR Consulta 2

Na Silvia és una dona de 43 anys, que té por de separar-se del seu home perquè pensa que sa seva vida podria ser molt pitjor. Sent que no és capaç de viure deixant tot el que té ara: casa, barri, àmics comuns. És conscient de que la relació està acabada, però, sa por a una nova vida desconeguda li supera.

Ses creences limitades que vam treballar són:
-el que és desconegut és dolent.
-és millor soportar un present que no és bó a un futur que no sé com serà.
-perdre el que tenc en el present significa que deixo de viure.
- sa meva vàlua personal depèn de les coses externes a mi mateixa.
- la por al futur no em deixa viure el present.
- els canvis són negatius amb resultats dolents.

Totes ses creences están vinculades clarament a una forta desconnexió amb ella mateixa, que no li permet veure o ser conscient de la realitat que li envolta. Aquesta situació es dóna perquè viu des de sa por i, per tant, no des de l’acceptació de sa seva situació en el present. Vam qüestionar algunes d'aquestes creences. Na Silvia va comprendre que es temor a un futur incert no li permet viure es present, ni tampoc ser ella mateixa. També va comprendre que els canvis són oportunitats de ser realment nosaltres mateixos. De forma gradual, va acabant desidentificant-se d'aquestes creences que són simplement això creences. És a dir que ella cregui que el futur, el que és desconegut és dolent, és només un pensament, no una realitat.

POR Consulta 1

En Vicent manifesta sovint una por irracional a morir. De seguida i de forma desproporcionada, quan pateix algun problema de salut que, normalment són de poca importància, li ve sa por a morir. És un hipocondríac que nega sistemàticament ser-ho.
Els pensament que acompanyen a sa por són:
- és insoportable la idea de que sa mort pot venir en qualsevol moment.
- no paga sa pena viure perquè morim.
- pensar sobre sa mort determina sa meva forma de viure:  No em deixa viure.
- tot el que em passa (símptomes de salut) és un senyal de que tot s'acaba.
-quan em mori no seré res. Ningú se'enrecordarà de mi
Després de qüestionar filosòficament aquestes creences, en Vicent entén que ser mortals és una condició que ens constitueix  com a éssers humans. S'acceptació de sa nostra pròpia vulnerabilitat - del que som i sentim aquí i ara-  ens permet gaudir d'una vida sense angoixa ni por.

EXERCICI:

Vam treballar, crítica i reflexivament, alguns textos filosòfics. Sempre proposo  llegir-los, emprant es diàleg entre aquests i nosaltres mateixos, des de sa nostra experiència i sentir.  El text és d’Epicur, Carta a Meneceu:

Acostuma’t a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació. Per tant, el fet de conèixer correctament que la mort no és res per a nosaltres ens fa satisfactòria la mortalitat de la vida: no perquè hi afegeixi un temps infinit, sinó perquè ens lliura de l’enyorança desmesurada d’immortalitat. Viure no té res de temible per a qui està convençut que el no viure no té res de terrible. Per tant, és un estúpid aquell que afirma témer la mort no perquè li dolgui en el moment que es presenti, sinó perquè pateix preveient-la: ja que allò que en presentar-se no ens fa mal, no té sentit que ens angoixi durant l’espera. El més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som. Així doncs, la mort no és real ni per als vius ni per als morts, perquè, dels primers, n’està allunyada i, quan s’apropa als segons, aquests ja han desaparegut. Malgrat això, la majoria de la gent tan aviat refusa la mort com el més gran dels mals, com la demanen com al remei dels mals d’aquesta vida. El savi ni rebutja de viure ni té por de no viure, perquè per a ell ni el viure és un mal, ni considera tampoc un mal la mort. I així com, entre els aliments, no escull els més abundants, sinó els més agradables, de la mateixa manera no és el temps més llarg que li és més dolç, sinó el de plaer més in tens. 

TRISTESA Consulta 3

Na Maria és una jove que se sent sola, malgrat que té molts d'àmics. Aquesta sensació de solitud li provoca una immensa tristesa.

Sentir-se sol no és el mateix que estar sol. En aquesta ocasió, ses creences limitades que acompanyen a sa tristesa són ses següents:
-Complaure als demés evita que em quedi sola.
-Sa meva plenitud i sa meva vida està supeditada a la de ses persones que m'envolten.
-Ser jo mateixa me condueix a la infelicitat.
-Satisfer als demés em proporciona el seu reconeixement i amor.

El criteri o es sentit de ses accions de na Maria és el d'agradar als altres. Ella creu que complaure als demés és s'únic camí existente per arribar a sentir-se estimada. Ella, acaba comprenent, que ses seves accions no estan promogudes des del voler, és a dir des d'ella mateixa, sinó des de ses expectatives i desitjos aliens. Es camí és ser ella mateixa, sense cercar res dels altres. ni tampoc, instrumentalitzant ses seves accions.

TRISTESA. Consulta 2

En Joan em visita perquè té sovint una sensació de tristesa. Aquest sentiment ve acompanyat per moments d'absoluta apatia i d'inactivitat. Tot això li passa sense tenir cap motiu apatent i, de fet, no pot relacionar-ho amb cap situació concreta.  Sempre diu, que no sap el perquè de sa seva infelicitat i, que fa molts d'anys, que s'ha sentit d'aquesta forma.

En aquest cas,  estem davant d'una tristesa indefinida. Es tracta d'una tristesa difusa -ell la qualifica d'abstracta- i que forma part, del dia a dia del consultant. Explica, que moltes vegades, es desperta trist i sense cap ganes de fer res, sense que hagi un motiu clar que provoqui aquesta situació.

Li faig, entre moltes qüestions, la següent: - Què en penses quan estàs trist? Em contesta que sent que no hi ha res que li hagi sortit bé mai. Tots els esforços que faci no serviran de res. Intentar canviar sa seva vida és perdre es temps.

Després de varies sessions, en Joan entén que són aquests pensaments, els que li provoquen sa tristesa i l'apatia. Veu, que ell no és aquest personatge que s'ha creat i, que constantment, va repetint-se aquestes idees limitades. Ara, quan es desencadena aquest patró, pot marcar certa distància i reconèixer que ell no és realment així. És capaç de comprendre millor sa situació gràcies al treball que s'ha anat fent, al llarg d'un temps, d'autoconeixement.

 

TRISTESA. Consulta 1

TRISTESA. Consulta 1

Paula acaba de perdre a sa mare i no pot expressar la seva tristesa.

S'ha de parlar, en aquest cas, d'un sentiment de tristesa que es genera a causa d'una pèrdua molt important i que ve acompanyat de dolor. En un procés de dol, és necessari sentir i donar espai per aquesta tristesa i dolor. Si amaguem o no expressem aquests sentiments, es pot produir gran malestar, com angoixa per no permetren's acceptar el fet i no donar sortida a uns sentiments naturals que estem reprimint.

Quan no s'expressa la tristesa ni el dolor, que és el cas de la Paula, n'hi ha creences limitades que sustenten aquesta censura del nostre ésser. En el cas de la consultant, afirma que mostrar els seus sentiments és una cosa que fan les persones dèbils. Afirma el següent: "Si els demés veuen com expresso els meus sentiments, construiran una imatge d'una persona poc forta i que no sap controlar-se en situacions difícils". Mostra, segons les seves paraules, una por a ser danyada, si mostra, el que ella considera, debilitat.

A la Consulta filosòfica vam qüestionar aquestes creences. Mostrar els nostres sentiments davant d'una pèrdua es correspon a un procés necessari davant d'una situació de dol. És una expressió d'amor i un acte de coratge (no de debilitat) i de comunicació ( no de desconnexió) amb un mateix i els demés, del que som, nosaltres mateixos.

El enfoque de la filosofía sapiencial en la Consulta filosófica

Me gustaría compartir este vídeo por dos razones. La primera porque Mónica Cavallé ha sido pionera, en lo que yo practico con tanta pasión, que es el asesoramiento filosófico. Lo explica muy bien y, creo que puede ser muy útil, para los que quieran saber algo más del tema. La segunda razón es porque ha sido la maestra y inspiradora de cómo encauzar mi propio proceso de autoconocimiento y, por otra parte, me ha proporcionado el enfoque y la metodología para realizar este trabajo en la Consulta filosófica.  

Temas por los que se va a la Consulta Filosófica

Los problemas más frecuentes por los que se acude a la Consulta Filosófica son los siguientes:     

         
-SENTIDO DE LA VIDA. Pérdida de sentido. Falta de motivación e ilusión para vivir. Disminución de entusiasmo vital.
- DILEMAS ÉTICOS Y INCERTIDUMBRE MORAL. Situaciones problemáticas que presentan un conflicto de valores. Sentimientos de confusión, dudas y de bloqueo a la hora de decidir algo importante
- DOLOR Y PÉRDIDA. Situaciones dolorosas producidas por la pérdida de alguien o algo importante en el entorno de la persona. Dificultad de aceptar o modificar algunas situaciones personales.
- RELACIONES INTERPERSONALES. Comprender las relaciones con los demás. Problemas de comunicación.

A lo largo de estos días me habéis preguntado sobre si algunos de vuestros pensamientos pueden ser examinados en una consulta filosófica. He seleccionado los que sí me han parecido que pueden ser objeto de reflexión y análisis filosófico. Los que presento a continuación son los que tienen relación, de alguna manera, con el tema del sentido de la vida. En muchas ocasiones, se ha insistido en la desorientación, la apatía y la falta de sentido vital.
- Mi vida no tiene sentido, no me sale nada bien, no sé para qué trabajo para qué estudio, no sé que hago.
- no encuentro satisfacción con lo que hago. No tengo ganas de hacer nada, o me cuesta mucho hacer cosas.
- Me falta entusiasmo, vitalidad y ganas de emprender nuevos retos.
-¿Cuál es mi lugar o función en la vida? No sé hacia dónde me dirijo y cuál es la dirección que debo seguir.
- Estoy atrapado en un callejón sin salida. La vida no me da nada bueno nunca, todo me sale mal.
-El tiempo pasa muy rápido y no lo aprovecho. Desaprovecho mi vida sin que haga nada útil.
-No sé qué modificar o cambiar en mi vida para darle sentido y vivir de forma más plena.
-Me cuesta aceptar la vida tal como es y siempre intento evadirme o huir.
-Quiero conocerme a mí mismo, cómo interpreto mi vida en el mundo.